Ara que l'albaspí està florit i ben florit, i ens encisa amb la seva olor de mel, encara que ens enutja amb les seves punxes afilades, sembla adequat transcriure aquesta albada anònima que diu Martí de Riquer que és una de les més belles i característiques albades provençals. Aquí la tenim:
En un vergier
sotz fuella d’albespi
tenc la dompna
son amic costa si,
tro la gayta
crida que l’alba vi.
Oy Dieus, oy
Dieus, de l’alba! tan tost ve.
En un verger, davall d’un albespí,
la dona té l’amic en el seu si,
fins que la guaita crida: ja és
aquí!
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!
“Plagues a Dieu
ja la nueitz non falhisn
ni mieus amicx
lonc de mi no’s partis
ni la gayta
jorn ni alba no vis!
Oy Dieus, oy
Dieus, de l’alba! tan tost ve.
“Plagués a Déu que la nit no fallís
i el meu amic lluny de mi no partís,
i mai no, l’alba, guaita, descobrís!
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!
Bels dous
amicx, baizem nos yeu e vos
avals els
pratz, on chanto’ls auzellos,
tot o fassam en
despieg del gilos.
Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! tan tost ve.
Bell dolç amic, besem-nos jo i vos,
avall als prats on canten els cantors,
tot ho facem a despit del gelós!
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!
Bel dous amicx,
fassam un joc novel
yns el jardi,
on chanto li auzel,
tro lo gaita
toque son caramelh.
Oy Dieus, oy
Dieus, de l’alba! tan tost ve.
Bell dolç amic, farem un joc novell
en el jardí on canten els ocells,
fins que sentim del guaita el caramell!
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!
Per la
doss’aura qu’es venguda de lay,
del mieu amic
belh e cortes e gay,
del sieu alen
ai begut un dous ray.”
Oy Dieus, oy
Dieus, de l’alba! tan tost ve.
Amb l’aura dolça vinguda d’allí,
el meu amic bell, alegre i fi,
del seu alè, un dolç raig m’endolcí”.
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!
La domna es
agradans e plazens,
per sa beutat
la gardon mantas gens,
et a son cor en
amar leyalmens.
Oy Dieus, oy
Dieus, de l’alba! tan tost ve.
La dona és agradable i plaent;
per la bellesa l’admira la gent.
En el seu cor estima lleialment.
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!
(trad. Salvador Giralt)
