El pes del Món

Fa temps, quan ens interessàvem per la ciència, vam calcular el pes del món. En Sergi ens va assessorar, i vam determinar-lo amb gran exactitud: 5.960.000.000.000.000.000.000.000.000 kg.
El cas és que l'escrit que ve a continuació ho corrobora. I no és només un escrit, és un poema. Quan el vam sentir recitar per primera vegada, vam quedar esfereïts, i molt i molt cansats. Per que? Perquè el recitador, mentre recita, carrega, a coll, el Món. Sí, el món sencer! S'ha de tenir molta força per recitar-lo, i recitar-lo amb la companyia d'un bon músic, que com veureu és una ajuda indispensable. Acomodeu-vos i escolteu:

El Món és una criatura pesada i consentida

que demana atencions de tota mena,

un nen aviciat que sempre vol anar a coll

i pesa com el plom i fa de mal portar...

(aquí el nostre recitador, davant la sorpresa dels oients, va carregar el Món a coll. Un prodigi digne de veure!)

I encara, si només fossin vaques i paisatges,

però hi ha moltes més coses...:

indústries, autopistes, ciutats de tota mena i condició,

els avions, els trens, els transatlàntics, les muntanyes,

els gratacels altíssims,

i tants de personatges omplint els hemicicles

amb discussions inacabables....,

tot és aquí ficat en aquest nen!,

i moltes altres coses....:

idees,  nuvolades, rodolins,

i les metamorfosis simultànies

i polifòniques que el tornen inquiet;

i gent per tot arreu, hi ha molt de moviment,

un formiguer de gent infatigable omplint tots els racons

amb els seus tràfecs sorprenents...

Tot és aquí, ficat en aquest nen!

I també certes coses..., suposo que m'enteneu,

hi ha certes coses que pesen més del compte,

això és el més pesat de tot:

algunes coses que pesen més del compte!

Sort de la música que m'ajuda

a mantenir en suspens

aquesta criatura tan pesada!

Canta-li una cançó perquè no pesi,

canta-li una cançó que el torni lleuger com una ploma...

Demanes atencions de tota mena,

demanes abraçades i petons,

demanes que t'acotxin,

demanes que et bressolin,

demanes que t'adormin amb cançons...

Demanes que et consolin quan gemegues,

que et portin i et passegin pels jardins,

demanes que et contemplin,

et riguin les gracietes,

i sonin, per distreure't, el zing-zing...

Ho ha calcular en Sergi que en sap molt.

Després de fer un munt d'operacions

al seu quadern de fulls quadriculats,

penjant i despenjant el llapis del relleix de les orelles,

a prop d'allà on li bull el rapidíssim pensament:

“el pes del món”, ha dit amb gran solemnitat,

 “és de cinc mil nou-cents  seixanta quadrilions

d'atapeïts i densos quilograms!”.

No hi ha balança en aquest món

que pugui suportar aquest disbarat de pes:

cinc mil nou-cents seixanta quadrilions...

Un número molt llarg que costa de pair,

un fotiment de zeros i més zeros

que surten pels marges de la dreta

del seu quadern de fulls quadriculats,

el cartipàs d'en Sergi.

És clar que de vegades m'assalten alguns dubtes...

Em pregunto..., em pregunto si estic prou preparat,

i si potser m'hauria d'entrenar...

Porto una vida tirant a sedentària

sense deports ni llargues caminades,

mai no refuso l'ascensor quan hi ha ascensor,

i vaig amunt i avall amb motoreta...,

no faig abdominals i menjo el que m'agrada...

Moltes vegades m'assalten alguns dubtes...

Ara mateix em tiben els braços i els canells!,

les cames em tremolen i els genolls

grinyolen com frontisses rovellades,

els costa d'aguantar!,

i fins i tot em sembla que se m'inflen les venes en el coll

i el cor se m'accelera,

i això per no parlar de la columna, de la columna principal...

Sort de la música que m'ajuda

a mantenir en suspens

aquesta criatura tan pesada!

Canta-li una cançó perquè no pesi!

Canta-li una cançó que el torni lleuger com una ploma...!

Demanes que et netegin les caquetes,

et banyin i et mantinguin sempre net,

que et mimin i et pentinin,

et freguin amb colònies,

i t'alcin mentre et diuen: patufet!

A l'hora de la nit quan t' acoquines

demanes a la mama protecció.

Demanes i demanes,

demanes que t'estimin,

demanes i demanes atencions...

Però m'esforço, i tant com m'esforço!,

m'esforço a aguantar el Món

i bufo gairebé perdent l'alè...

Sabeu perquè m'esforço en un treball

que sobrepassa la força i la mesura

d'un home qualsevol del segle vint-i-un?

Perquè sóc èpic!

Sí, perquè sóc èpic!

Que vingui algun cronista

a escriure aquesta gesta!

Que toquin les campanes i proclamin

que el Món està en suspens:

ni a dalt ni a baix,

ni massa amunt ni massa avall!,

enmig.

El Món està en suspens...

(Salvador Giralt)