No sé exactament per quin motiu l'altre dia es van apagar els llums en aquest bloc i vam quedar a les fosques fins avui. "Aprofiteu, dormiu una llarga migdiada!", us deia jo des dels locals de l'associació, però no se si m'heu pogut sentir.
Ara que ja ens hi tornem a veure, m'agradaria continuar amb el tema badallaire. Mireu què he sentit quan donava un tomb per Manresa:
"Lo badall no ment: son, gana, o enamorament"
dissabte, 21 de febrer del 2009
divendres, 20 de febrer del 2009
Associació dels Amics de la Migdiada: Badalls i més badalls
Associació dels Amics de la Migdiada: Badalls i més badalls
http://robelfu.blogspot.com/2007/12/el-plaer-de-badallar.html
http://robelfu.blogspot.com/2007/12/el-plaer-de-badallar.html
dimarts, 17 de febrer del 2009
Badalls i més badalls
L'altre dia, entre badall i badall, em preguntava perquè el badall està mal vist socialment.
Quan badalles en una reunió, la gent et mira de reüll; si badalles en un espectacle, també. Si algú t'està parlant i et poses a badallar, el qui parla es desconcerta, afluixa... I em sembla que he descobert el motiu: el badall s'encomana.
Però sabieu que un badall també pot ser un signe d'amor?
Quan badalles en una reunió, la gent et mira de reüll; si badalles en un espectacle, també. Si algú t'està parlant i et poses a badallar, el qui parla es desconcerta, afluixa... I em sembla que he descobert el motiu: el badall s'encomana.
Però sabieu que un badall també pot ser un signe d'amor?
dimarts, 27 de gener del 2009
Els Prats de la Mandra
He sentit a dir que cap a Olot hi ha un indret que en diuen els Prats de la Mandra. Em sembla admirable. Algú en sap alguna cosa? Perquè s'està escampant la brama que aquest estiu farem una migidiada en algun bosc o en algun prat...; una migdiada col·lectiva. Jo ho aprovo. I tant, podria ser molt interessant un intercanvi d'experiències..., i la pràctica, compartir l'activitat, vull dir la dormida. Què en penseu?
divendres, 16 de gener del 2009
Una garrofa d'or?
Aparici, Aparici, tu rumies per vici!
Va, ara et posaré un enigma, que se que t'agraden molt. És d'en Marià de Vic, el de la Musa Vigatana:
Passant Pere en un camí
a cavall del ruc d'en Pau
el ruc ensopega i cau,
i en Pere també el seguí.
Cridà Pere ab gran verí:
"Llamp te matàs, ruc d'en rave!"
I com Déu se l'escoltava
pujà al cel de l'ase el bram
i baixant luego un llamp
matà al ruc que no bramava.
Pregunto
An en Pau, per no deixar-lo
sense ruc i ple de fam,
deu pagar-li el ruc el llamp
o en Pere per desitjar-lo?
Eh?
Va, ara et posaré un enigma, que se que t'agraden molt. És d'en Marià de Vic, el de la Musa Vigatana:
Passant Pere en un camí
a cavall del ruc d'en Pau
el ruc ensopega i cau,
i en Pere també el seguí.
Cridà Pere ab gran verí:
"Llamp te matàs, ruc d'en rave!"
I com Déu se l'escoltava
pujà al cel de l'ase el bram
i baixant luego un llamp
matà al ruc que no bramava.
Pregunto
An en Pau, per no deixar-lo
sense ruc i ple de fam,
deu pagar-li el ruc el llamp
o en Pere per desitjar-lo?
Eh?
dilluns, 12 de gener del 2009
No és veritat! No és veritat!
En Salvador Giralt, guanyador del premi Punyal de Vic, ens havia dit que mai no havia guanyat cap premi impotant, i veieu aquest enllaç!, va guanyar el premi Arroba de Oro l'any 2002!
http://www.arrobadeoro.com/2003/2002.htm
Senyor guanyador, em sento una mica estafat, nosaltres, els de la migdiada no anem amb secretets i juguem sempre amb les cartes destapades!
http://www.arrobadeoro.com/2003/2002.htm
Senyor guanyador, em sento una mica estafat, nosaltres, els de la migdiada no anem amb secretets i juguem sempre amb les cartes destapades!
dilluns, 5 de gener del 2009
Encara una nadala
Us transcric aquesta nadala que ha enviat una veu anònima i que per cert em recorda molt una que es troba a "Cançons nadalenques del segle XV" aplegades per Josep Romeu i Figueres a can Barcino. Escolteu, escolteu...
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses mi mandava no menjàs porcell,
ni de carn de truga ni peu de vedel;
venguda és la Verge ab son fil tan bel
Qui tot ho renogua ab novela ley
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses mi mandava no beguessa vi
si inhich no era, de vespre ni matí;
venguda la Verge, quins diu en axí:
que beguam de tot, sol que sia fi.
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses me mandava no menjassa peix,
si scata no havia, per negruna res;
venguda es la Verge que ens diu en aprés
que mengem de tot, sol que bon sabés
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses me mandava no menjassa carn,
si no és cacera per la fe d'Abram;
venguda és la verge qui.ns trenque.l liguam
Sols que grassa sie, prech-vos que n'ajam.
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses me mandava tenir lo sabbaç,
venguda és la Verge qui.n ha contrast,
e diu que.l sant diumenge sia ben guardat
E si.o complim a Jeshuchrist sirà grat.
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses mi mandava no menjàs porcell,
ni de carn de truga ni peu de vedel;
venguda és la Verge ab son fil tan bel
Qui tot ho renogua ab novela ley
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses mi mandava no beguessa vi
si inhich no era, de vespre ni matí;
venguda la Verge, quins diu en axí:
que beguam de tot, sol que sia fi.
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses me mandava no menjassa peix,
si scata no havia, per negruna res;
venguda es la Verge que ens diu en aprés
que mengem de tot, sol que bon sabés
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses me mandava no menjassa carn,
si no és cacera per la fe d'Abram;
venguda és la verge qui.ns trenque.l liguam
Sols que grassa sie, prech-vos que n'ajam.
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
Moyses me mandava tenir lo sabbaç,
venguda és la Verge qui.n ha contrast,
e diu que.l sant diumenge sia ben guardat
E si.o complim a Jeshuchrist sirà grat.
Més mi mandava Moyses faser,
més mi mandava que no puix facer.
dissabte, 27 de desembre del 2008
Poema de Nadal
Nadals i nadales, en Salvador Giralt m'ha tramès aquest poemet de Nadal.
Aquí el teniu, és el Nadal de l'Home Llop. Aviam si esguerrarà la dormida d'algú, o d'alguna...
POEMA DE NADAL
Sóc l'Home Llop. M'agrada mossegar;
clavar els ullals allà on la carn és tendra
i ben poc a poquet xarrupejar,
amb lents xarrups, el roig refresc.
I m'agrada, també, seguir la crida blanca
de la nocturna Lluna (com adoro la Lluna!;
me la imagino, amb bata, sortint del mar de plata),
llavors que em faig del tot un animal
pelut i cuallarg com un dimoni,
i em brilla al fons dels ulls la llum de l'antimoni.
(Penjades als seus caus, les taciturnes aus
em miren amb respecte, tal deu ser el meu aspecte!).
I com aquell qui posa guindes a un pastís,
em torno oduladís.
I allà on vull faig un pis.
Em deixo endur, llavors, pel vici d'ensumar
que em porta a seguir el rastre d'alguna bocinada;
i em dono pressa, corro, m'aparto de les grutes
i, per esquerpes rutes, arribo, sóc la pesta!,
fins als carrers poblats on sempre estan de festa.
Entro al pis trenta sis d'un luxós gratacels,
o bé faig cap al bar de l'àtic d'un hotel,
pujant, naturalment, per la façana.
L'enginy em posa a prova la ciutat:
m'enfilo als edificis com un gat.
Si no fos que la llengua em delata
(vermella, vermellota,
de bava regalima fins les potes),
algú que ho veiés,
en veure tan estranya agilitat,
diria admirat: « mireu, és l'home gat! »
« Que ja és hora i tinc set! », em dic i repeteixo
quan sembla que decaic i defalleixo,
penjat d'una cornisa estreta que m'escup
de la paret d'estuc.
I llavors, oh delit!, quan la finestra s'obra,
és hora de posar els ullals a l'obra.
Ara, però, som Nadal, i el bé guanya el mal.
Són uns dies de pausa i merescut repòs.
Torno a casa, al corral, i em comporto com cal,
que uns dies de fer el bé, tampoc no fan tan mal.
Faig el que fa tothom: somric i felicito,
i passejo, badoc, entre la gent badoca.
I quan arriba el vespre admiro les llumetes:
s'encenen i s'apaguen com diminuts planetes.
I compro, i vaig al super,
i miro per la tele en Superman,
i em vaig entretenint amb els anuncis
que trobo que milloren amb els anys.
I el dia del gran àpat, escolto que diu l'avi:
"Ei, Llop, ja fas bondat?"
I somric, i faig sí amb el cap amunt i avall
(cada any és el mateix, em tracta com canalla.
Per què deu ser? Què falla?).
I recito amb encert, quan ve la sobretaula,
perquè tots m'ho demanen.
Tornar a veure els parents, em resulta plaent.
Nadal és un oasi; no és l'Edèn, però quasi.
I no descarto pas que amb els anys, poc a poc,
em transformi un poc; vull dir que em modifiqui,
que em torni casolà, d'un tarannà més pla;
¿veieu com aquests dies la carn la menjo cuita,
i m'abstinc de les cuites? Hi rumio. Medito.
Però quan la Lluna ens entra a dintre el menjador,
aquí, en els ullals, hi sento una coïssor...
Aquí el teniu, és el Nadal de l'Home Llop. Aviam si esguerrarà la dormida d'algú, o d'alguna...
POEMA DE NADAL
Sóc l'Home Llop. M'agrada mossegar;
clavar els ullals allà on la carn és tendra
i ben poc a poquet xarrupejar,
amb lents xarrups, el roig refresc.
I m'agrada, també, seguir la crida blanca
de la nocturna Lluna (com adoro la Lluna!;
me la imagino, amb bata, sortint del mar de plata),
llavors que em faig del tot un animal
pelut i cuallarg com un dimoni,
i em brilla al fons dels ulls la llum de l'antimoni.
(Penjades als seus caus, les taciturnes aus
em miren amb respecte, tal deu ser el meu aspecte!).
I com aquell qui posa guindes a un pastís,
em torno oduladís.
I allà on vull faig un pis.
Em deixo endur, llavors, pel vici d'ensumar
que em porta a seguir el rastre d'alguna bocinada;
i em dono pressa, corro, m'aparto de les grutes
i, per esquerpes rutes, arribo, sóc la pesta!,
fins als carrers poblats on sempre estan de festa.
Entro al pis trenta sis d'un luxós gratacels,
o bé faig cap al bar de l'àtic d'un hotel,
pujant, naturalment, per la façana.
L'enginy em posa a prova la ciutat:
m'enfilo als edificis com un gat.
Si no fos que la llengua em delata
(vermella, vermellota,
de bava regalima fins les potes),
algú que ho veiés,
en veure tan estranya agilitat,
diria admirat: « mireu, és l'home gat! »
« Que ja és hora i tinc set! », em dic i repeteixo
quan sembla que decaic i defalleixo,
penjat d'una cornisa estreta que m'escup
de la paret d'estuc.
I llavors, oh delit!, quan la finestra s'obra,
és hora de posar els ullals a l'obra.
Ara, però, som Nadal, i el bé guanya el mal.
Són uns dies de pausa i merescut repòs.
Torno a casa, al corral, i em comporto com cal,
que uns dies de fer el bé, tampoc no fan tan mal.
Faig el que fa tothom: somric i felicito,
i passejo, badoc, entre la gent badoca.
I quan arriba el vespre admiro les llumetes:
s'encenen i s'apaguen com diminuts planetes.
I compro, i vaig al super,
i miro per la tele en Superman,
i em vaig entretenint amb els anuncis
que trobo que milloren amb els anys.
I el dia del gran àpat, escolto que diu l'avi:
"Ei, Llop, ja fas bondat?"
I somric, i faig sí amb el cap amunt i avall
(cada any és el mateix, em tracta com canalla.
Per què deu ser? Què falla?).
I recito amb encert, quan ve la sobretaula,
perquè tots m'ho demanen.
Tornar a veure els parents, em resulta plaent.
Nadal és un oasi; no és l'Edèn, però quasi.
I no descarto pas que amb els anys, poc a poc,
em transformi un poc; vull dir que em modifiqui,
que em torni casolà, d'un tarannà més pla;
¿veieu com aquests dies la carn la menjo cuita,
i m'abstinc de les cuites? Hi rumio. Medito.
Però quan la Lluna ens entra a dintre el menjador,
aquí, en els ullals, hi sento una coïssor...
dimecres, 17 de desembre del 2008
Gloriosa Santa Mandra
Estic lluitant amb la tecnologia per veure si us faig arribar una cançó que es diu Els goigs de Bresca popular dels Pallars Sobirà i que diu:
Però gloriosa santa mandra
gordeu-nos de treballar...
Però no sé, de moment no veig la manera... Algú em podria ajudar?
Però gloriosa santa mandra
gordeu-nos de treballar...
Però no sé, de moment no veig la manera... Algú em podria ajudar?
dissabte, 13 de desembre del 2008
Ah, la tardor!
Benvolguts amics que compartiu amb mi aquesta època tan accidentada, ara a la tardor és quan es fan les millors dormides de l'any; però... torna a ser hora d'escriure alguna cosa. Em diu en K-100, un destacat membre del jurat del nostre premi del punyal, que aviat em passarà la seva conferència sobre el treball guanyador (una conferència, val a dir, com n'hi ha poques, que hi toca molt, i que a tots els que hi érem ens va produir una impressió molt favorable). Bé, quan la rebi, la penjaré en aquest portal. Però abans, molt aviat, us posaré una cançoneta que us agradarà molt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
